SOBRE SOSTRACCIÓ I ESTAR ENTRE DUES CARRETERES per Ampparito
Al desembre de 2018 l’artista Ampparito va realitzar una residència artística a l’Hospitalet de Llobregat amb la finalitat de crear un mural a l’Avinguda Carrilet. Per a això, va realitzar tallers i sessions de treball amb centres educatius i entitats de barri. Així, va poder conèixer la història de la zona i idear un mural representatiu.
En paraules de l’artista:
Aquest últim mes he estat treballant en un projecte molt especial amb contorn urbà a l’Hospitalet. Aquesta ciutat enganxada a Barcelona, té una interessant història. La seva població, majoritàriament treballadors provinents d’altres llocs han hagut de lidiar amb diversos problemes, mala planificació urbanística, transformació desordenada o sobre població entre d’altres. La meva primera setmana aquí la vaig passar reunint-nos amb veïns i associacions, ells em van explicar les problemàtiques de barri així com les seves característiques. Algunes no es corresponien entre si però vaig poder trobar una que tots compartien.
El lloc on havia de treballar era un mur de formigó que funcionava com a base per al ferrocarril, en el passat aquesta via estava creuada perpendicularment per una altra, la d’un tren anomenat Carrilet. Amb el temps, aquest vell tren va desaparèixer i en el seu lloc es va construir una carretera de dos sentits per connectar les dues principals zones d’Hospitalet. És poètic com aquesta carretera i aquestes vies separen la zona en diverses parts, fent difícil la comunicació entre llocs confrontants. Sembla que per connectar dos llocs llunyans cal entorpir la mobilitat interna, de fet, aquestes infraestructures són com murs per al barri i al seu torn ponts amb l’exterior. A causa d’aquestes molèsties és comprensible que la demanda més comuna entre els veïns sigui eliminar totes aquestes molestes barreres, posant-les sota terra.
Com en moltes altres ocasions no crec que pintar un mural solucioni el problema, aquí caldria un buldòzer. Es va acudir una idea graciosa després de 5 dies de taller amb els estudiants de barri. Els vaig demanar que juguessin amb enquadraments i formes de llenç, fomentant que li donessin més importància a tot allò que no sortís en l’enquadrament. Era una manera de demostrar com d’important és el que evitem assenyalar. Aquests estudiants (il·lustració, fotografia i disseny) usen diàriament Photoshop. Ni imaginem com d’important és aquesta tasca en les nostres vides, ja que la majoria d’imatges que consumim o creem estan tractades amb aquest programa. Seguint aquesta idea vaig decidir eliminar aquesta barrera usant Photoshop, intentant fer un exercici de sostracció. No volia endolcir aquest espai, de fet, és bastant difícil apreciar alguna cosa en aquest no lloc, ja que ningú s’atura i els cotxes passen a tota velocitat. No hi ha manera de passar el temps aquí.
Per enfrontar-me a aquest escenari vaig decidir crear una anamorfosi. Aquesta tècnica tan de mal gust té alguna cosa interessant perquè pot funcionar com un esquer. Pots decidir on vols que el públic se situï si vol entendre la peça. Això és poderós, va més enllà d’un simple mural, pren una nova dimensió en modificar el comportament de les persones. Vaig pensar que seria interessant localitzar aquest punt en un lloc significatiu, enmig de la carretera. La localització exacta on temps enrere passava l’estimat-odiat carrilet. D’aquesta manera, qualsevol que vulgui veure el mur desaparèixer, han de saltar la tanca, anar amb compte amb el trànsit, anar al mig de la carretera i, en aquest lloc incòmode entre dos carrils, mentre els cotxes passen de pressa a prop teu, tot cobrarà una mica de sentit.
