Marco teórico: Dispositivos

Nuestra propuesta quiere profundizar sobre la utilización de dispositivos que funcionen como activadores, facilitadores y catalizadores culturales. Para entender la propuesta primero tenemos que construir nuestra definición de dispositivo. Partimos de la definición de la palabra por parte de Foucault y el análisis hecho por Agamben. En una entrevista, Foucault se aproximó a una definición de este término:

“el dispositivo es de naturaleza esencialmente estratégica, esto implica que se trata de cierta manipulación de relaciones de fuerza, de una intervención racional y convenida en las relaciones de fuerza, sea para desarrollarlas en una dirección determinada, sea para bloquearlas o para estabilizarlas y utilizarlas. El dispositivo siempre está inscrito en un juego de poder, pero también siempre ligado a los límites del saber que se derivan y, en la misma medida, lo condicionan. El dispositivo es esto: un conjunto de estrategias de relaciones de fuerza que condicionan ciertos tipos de saber y son condicionados por ellas”.

Giorgio Agambem analiza de la siguiente manera estas afirmaciones en su libro “Qué es un dispositivo” brevemente los puntos siguientes:

a. El dispositivo es un conjunto heterogéneo que incluye virtualmente cualquier cosa, tanto aquello lingüístico como aquello no lingüístico: discursos, instituciones, edificios, leyes, medidas de policía, proposiciones filosóficas, etc. En sí mismo, el dispositivo es la red establecida entre estos elementos.

b. El dispositivo siempre tiene una función estratégica y siempre se inscribe en una relación de poder.

c. Como tal, resulta del cruce entre relaciones de poder y relaciones de saber.

Leyendo Giorgio Agamben entendemos un dispositivo como un conjunto de prácticas y mecanismos que tienen la finalidad de hacer frente a una urgencia y lograr un efecto más o menos inmediato. En caso de que nos ocupa:¿ Cuáles son nuestras prácticas y mecanismos? ¿Y nuestras urgencias? El proyecto entiende las prácticas artísticas y culturales como derecho común y no como producto de consumo cultural. Estas prácticas no son solo culturales y artísticas, sino relacionales, comunitarias, feministas y sostenibles. Para salir adelante proyectos como el que nos ocupa, necesitamos un amplio abanico de mecanismos a nuestro dispositivo, capaces de generar estas relaciones de poder y de saber que señala Agambem.

Dimensiones del dispositivo

Alcance:  Área o zona de influéncia del dispositivo (barrio, distrito, ciudad…)

Movilidad:  Tipo de movilidad: Detenida (inexistente), descentrada (se sitúa en periferias geográficas respecto a centralidades) o circular (Itinera generalmente alrededor de un centro)

Agentes implicados: Conjunto de agentes institucionales, económicos, sociales, culturales y comunitarios que se relacionan con el dispositivo.

Gobernanza: Conjunto de acuerdos, vínculos y mecanismos organizativos sobre los que se articula el dispositivo. Define nuestra relación legal con las instituciones, transparencia de los procesos y gobernabilidad.

Usos y actuaciones: Conjunto de actividades, actuaciones y usos de los que dotamos al dispositivo y que impulsa para cumplir con su función responder a las urgencias, retos y oportunidades sobre los que opera.

Función: Razón de ser del dispositivo y urgencia(s) principal(es) que quiere responder: Democracia cultural, Porosidad de las instituciones, mediación cultural, etc…

 

MARC TEÒRIC: DISPOSITIUS


La nostra proposta vol aprofundir sobre la utilització de dispositius que funcionin com a activadors, facilitadors i catalitzadors culturals. Per entendre la proposta primer hem de construir la nostra definició de dispositiu. Partim de la definició de la paraula per part de Foucault i l’anàlisi feta per Agamben. En una entrevista, Foucault s’aproximà a una definició d’aquest terme:
“el dispositiu és de naturalesa essencialment estratègica, això implica que es tracta de certa manipulació de relacions de força, d’una intervenció racional i convinguda en les relacions de força, sigui per desenvolupar-les en una direcció determinada, sigui per bloquejar-les o per estabilitzar-les i utilitzar-les. força que condicionen certs tipus de saber i són condicionats per elles”.
Giorgio Agambem analitza de la següent manera aquestes afirmacions al seu llibre “Què és un dispositiu” breument els punts següents:


a. El dispositiu és un conjunt heterogeni que inclou virtualment qualsevol cosa, tant allò lingüístic com allò no lingüístic: discursos, institucions, edificis, lleis, mesures de policia, proposicions filosòfiques, etc. En ell mateix, el dispositiu és la xarxa establerta entre aquests elements.
b. El dispositiu sempre té una funció estratègica i s’inscriu sempre en una relació de poder.
c. Com a tal, resulta de la cruïlla entre relacions de poder i relacions de saber.


Llegint Giorgio Agamben entenem un dispositiu com un conjunt de pràctiques i mecanismes que tenen la finalitat de fer front a una urgència i assolir un efecte més o menys immediat. En cas que ens ocupa: Quines són les nostres pràctiques i mecanismes? I les nostres urgències? El projecte entén les pràctiques artístiques i culturals com a dret comú i no com a producte de consum cultural. Aquestes pràctiques no són només culturals i artístiques, sinó relacionals, comunitàries, feministes i sostenibles. Per tirar endavant projectes com el que ens ocupa, necessitem un ampli ventall de mecanismes al nostre dispositiu, capaços de generar aquestes relacions de poder i saber que assenyala Agambem.

Dimensions del dispositiu
Àmbit: Àrea o zona d’influència del dispositiu (barri, districte, ciutat…)
Mobilitat: Tipus de mobilitat: Parada (inexistent), descentralitzada (situada en perifèries geogràfiques respecte a les centralitats) o circular (generalment es desplaça per un centre)
Agents implicats: Conjunt d’agents institucionals, econòmics, socials, culturals i comunitaris que es relacionen amb el dispositiu.
Governança: Conjunt d’acords, vincles i mecanismes organitzatius sobre els quals s’articula el dispositiu. Defineix la nostra relació jurídica amb les institucions, la transparència dels processos i la governança.
Usos i accions: Conjunt d’activitats, accions i usos que proporcionem al dispositiu i que promou per complir la seva funció de donar resposta a les emergències, reptes i oportunitats sobre les quals opera.
Funció: Motiu de l’existència del dispositiu i principal(es) urgència(es) que pretén atendre: Democràcia cultural, Porositat de les institucions, mediació cultural, etc.

 

THEORETICAL FRAMEWORK: DEVICES
Our proposal seeks to delve deeper into the use of devices that function as cultural activators, facilitators, and catalysts. To understand this proposal, we must first construct our definition of a device. We begin with Foucault’s definition of the word and Agamben’s analysis. In an interview, Foucault approximated a definition of this term:


“The device is essentially strategic in nature; this implies that it involves a certain manipulation of power relations, a rational and agreed-upon intervention in power relations, whether to develop them in a certain direction, to block them, or to stabilize and utilize them. The device is always inscribed in a power play, but it is also always linked to the limits of knowledge that derive from it and, to the same extent, condition it. The device is this: a set of strategies of power relations that condition certain types of knowledge and are conditioned by them.”


Giorgio Agamben briefly analyzes these statements in his book “What is a Dispositif,” briefly addressing the following points:


a. The dispositif is a heterogeneous set that includes virtually everything, both linguistic and non-linguistic: discourses, institutions, buildings, laws, police measures, philosophical propositions, etc. In itself, the dispositif is the network established between these elements.
b. The dispositif always has a strategic function and is always inscribed within a power relationship.
c. As such, it results from the intersection of power relations and relations of knowledge.


Reading Giorgio Agamben, we understand a dispositif as a set of practices and mechanisms that aim to address an emergency and achieve a more or less immediate effect. In this regard, what are our practices and mechanisms? And our emergencies? The project understands artistic and cultural practices as a common right and not as a product of cultural consumption. These practices are not only cultural and artistic, but also relational, communal, feminist, and sustainable. To move forward with projects like this one, we need a wide range of mechanisms within our system, capable of generating the power and knowledge relations that Agambem points out.

 

Device Dimensions
Scope: Area or zone of influence of the device (neighborhood, district, city, etc.)
Mobility: Type of mobility: Stopped (nonexistent), decentralized (located on the geographic peripheries of centralized areas), or circular (generally traveling around a center)
Agents Involved: Set of institutional, economic, social, cultural, and community actors who interact with the device.
Governance: Set of agreements, ties, and organizational mechanisms on which the device is structured. It defines our legal relationship with institutions, transparency of processes, and governability.
Uses and Actions: Set of activities, actions, and uses with which we provide the device and which it promotes to fulfill its function: responding to the emergencies, challenges, and opportunities it addresses.
Function: Rationale for the device and the main emergency(ies) it seeks to address: Cultural democracy, institutional porosity, cultural mediation, etc.