“LA PARED ES NUESTRA” per ESCIF
Al juny de 2017 l’associació d’art urbà Kaligrafics i la fundació Contorn Urbà llancem la convocatòria per realitzar un mural a la Plaça de la Salut. Aquesta obra havia d’estar inspirada en els moviments veïnals dels anys 70 a Espanya i especialment a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La convocatòria tenia projecció internacional i Al juny buscava a un artista de primer nivell capaç d’efectuar una residència adequada i un procés satisfactori amb els veïns i altres agents locals.
Una vegada acabada la convocatòria, que va rebre 300 artistes sol·licitants de 42 països diferents, es va fer una primera selecció amb un jurat tècnic compost per tècnics de l’ajuntament, artistes locals i altres experts en l’àmbit. Aquest jurat va seleccionar a 12 finalistes que van haver de lliurar documentació addicional sobre la proposta que volien realitzar. La documentació va ser valorada per un segon jurat, en aquest cas internacional compost per:
Jaime Rojo (Brooklyn Street Art, NY), Mónica Campana (Living Walls, ATL), VeronicaWerkmeister (IMVG, Vitòria), Fernando Figueroa (Doctor en Història de l’art) i Esteban Marín (President Fundació Contorn Urbà). Aquest jurat va realitzar una breu residència a la ciutat per conèixer millor el tema del com tractaria el mural i tenir així contacte amb els agents rellevants del procés.
L’artista escollit pel jurat internacional va ser ESCIF, referent en l’escena internacional i sobretot amb experiència en residències i projectes similars. El seu perfil com artivista i la seva capacitat de treball amb els veïns va ser decisiva per a la seva elecció.
Entre Març i Abril de 2018 ESCIF va realitzar la seva residència a la ciutat de Sant Feliu i va realitzar diferents activitats com a part del procés. Tania Magre i Ninoska Juan (Contorn Urbà) van donar forma a les activitats i van fer l’acompanyament de tot el procés.
“LA PARED ES NUESTRA”. Plaza de la Salud, SantFeliu de Llobregat. 2018
Al maig de 1977, els veïns i les veïnes del barri de la Salut van aconseguir frenar la construcció d’una gasolinera. Expliquen les parets que va ser una matinada, mentre la ciutat encara dormia, que algunes i alguns valents van decidir empènyer la formigonera dins del forat en el qual s’anaven a construir els fonaments. Van tapar el forat amb terra i van plantar un arbre. Diu la llegenda que si es planta un arbre en un solar ocupat, ja ningú podrà llevar-ho. I així va ser com van fonamentar la plaça que encara avui segueix sent seva. Dels i les veïnes de Sant Feliu.
En 1977, es va conquistar la plaça de la Salut. Això expliquen les parets. Però no és cert. La plaça solament va ser un reflex. El que realment es va conquistar va ser una forma d’entendre la societat que vas més enllà de la plaça, més enllà dels interessos personals d’uns quants veïns i unes quantes veïnes.
En 1977, els veïns i les veïnes del barri de la Salut van fer una demostració de solidaritat, d’unitat, de motivació i lliurament, d’apoderament, d’identitat. Van conformar un moviment orgànic i estratègic que s’agrupo sota la consigna de recuperar la plaça… i ho van aconseguir.
En 1977, els veïns i les veïnes de Sant Feliu van aprofitar una fissura per plantar una llavor. Una llavor, que era un arbre, que era una bandera, que era la reivindicació de l’espai públic, que era també una plaça pels i les veïnes. Van lluitar pels seus drets. Van assentar les bases d’un model urbanístic que tenia en compte a les persones. Van demostrar una ciutat que es construeix des de a baix, lluny de grues i interessos immobiliaris.
Avui, 40 anys més tard, la paret que encapçala aquesta plaça presenta un mural que ret homenatge a aquests veïns i a aquestes veïnes. A la seva lluita, als seus valors, a la seva memòria. Recuperar la memòria del moviment veïnal és mantenir-ho amb vida. L’essència d’una lluita no està en els seus assoliments; però si en el seu compromís i constància. És important rescatar el passat, donar-li veu al present i obrir la porta al futur. Mantenir la flama encesa perquè uns altres puguin seguir la seva llum.
“La paret és nostra” és una paret de contenció, que rescata la veu dels quals es van anar, que alberga la veu dels quals queden, que suggereix la veu dels quals vindran. Una paret inclusiva feta per i per als veïns. Una paret que es pot escoltar, que conté el soroll del barri, de la seva història i dels seus habitants. Una paret que es pot llegir, amb tantes lectures com a visitants s’acostin a veure-la.
“La paret és nostra” és un retrat transversal del barri de la Salut i del seu moviment veïnal.
Text escrit per ESCIF
